La Virgen lloró en misa y el cura y los testigos levantaron acta notarial: el Milagro de Cocentaina

0
8194

Una vez más, como cada año desde hace ya casi 5 siglos, la localidad valenciana de Cocentaina ha celebrado su fiesta de la Virgen del Milagro, recordando el momento en que la imagen de la Virgen que los condes guardaban en la capilla de su palacio lloró el 19 de abril de 1520, acontecimiento recogido con todo detalle por un acta notarial en valenciano 5 meses tras los hechos, en la que los testigos (el sacerdote y otros notables que lo vieron e investigaron) describieron el suceso con solemnes juramentos.

No es habitual que un acta notarial con diversidad de testigos dé fe de un hecho milagroso, pero es bien sabido que en la España del siglo XVI no escaseaba ni la burocracia ni el papeleo.

Yo celebraba la dicha Misa de la Navidad de la Sacratísima Virgen María […] y habiendo asumido el Cuerpo Precioso de Nuestro Redentor Jesucristo en la última post-comunio, que fue de Conceptione Virginis Mariae, miré la dicha imagen de la Sacratísima Virgen María, que estaba con la cara cubierta por un velo de hilo y seda. Vi la cara de la dicha imagen cubierta toda de sudor. Entonces me paré y miré mejor qué era”, declaró bajo juramento el sacerdote, Onofre Zatorre, hombre culto ("Bachiler en Artes").

El sacerdote esperó a que terminase la misa. “Y tomé entonces la dicha imagen y levanté el velo para mirar mejor ese sudor, cuyo velo estaba sobre la dicha imagen todo cosido, y rompí el velo en presencia del dicho Faxardo, y con el cuarto dedo de la mano izquierda toqué una gota de sudor, que estaba bajo el ojo izquierdo, y la dicha gota se extendió a modo de señal del dedo, y queda el vestigio del dedo en la cara de la imagen”, especifica el acta notarial.

Ante el notario Luis Johan Alzamora, “por autoridad Apostólica y Real escribano del Magnífico Consejo de Cocentayna”, se arrodillaron ante el altar y juraron por Dios, con la mano sobre los Evangelios, que es verdad lo que dice el “reverendo mosén Onofre Zatorre, presbítero Bachiller en Artes”, don Guillem Roiz de Corella, y Gostanti Fajardo y otros testigos.


Este es el icono que lloró en 1520 en la capilla de los Condes de Cocentaina

Especifican también que el párroco interrogó a Fajardo y se constató que la capilla del palacio de los condes solía estar cerrada con llave, “y que ni él ni nadie más había abierto la iglesia sino cuando llegó el dicho mosén Onofre para decir la misa”.

Los testigos declararon ante el escribano que el sacerdote miró detrás de la imagen “para ver si por ventura la madera tenía alguna miel que produjese ese sudor”. También examinaron la imagen los maestros Diego de Peralta (organista) y Jerónimo Prisco (carpintero) y juraron con las manos sobre los Evangelios “que dicho sudor no procedía de la madera sino que está en la cara de la imagen, que es cosa de milagro”. Aparece mencionado también como testigo “Mestre Francisco Lleuzina, Mestre en sacra Theología, que al dicho milagro había venido”. El escribano firma el documento “a XII de Septembre Any MDXX” (es decir, el 12 de septiembre de 1520).

Una población dedicada a la Virgen
La parroquia de Cocentaina se construyó poco después de la reconquista por parte del rey Jaime I, en el siglo XIII, y se dedicó desde el principio a la Asunción de la Virgen. La imagen llegó a Cocentaina en 1450, un regalo del papa Nicolás V a Eiximén (Jemén) Roís de Corella, que había luchado en las guerras de Italia y acababa de ser nombrado conde por el rey aragonés Alfonso el Magnánimo. Se guardaba por lo tanto en la capilla del palacio, no en la parroquia.

La imagen de Nuestra Señora del Milagro de Cocentaina es una tabla de madera, que mide treinta y un centímetros de alta por veintiséis de ancha, con elegante marco de plata artisticamente repujado y enriquecido con piedras preciosas, con el busto de María Santísima pintado sobre fondo de oro, cincelado con adornos de buen gusto ; rostro de color trigueño , toca blanca y manto azul oscuro sobre la cabeza. Al pie de la Santa Imagen figura una inscripción, en la cual se leen estas palabras valencianas: Mare de Déu.

Cocentaina celebra la fiesta cada 19 de abril, destacando su doble vertiente mariana y eucarística (la imagen lloró durante la misa, con motivo de la misa). Miles de vecinos (mayores, jóvenes y niños) vitorean a la Mare de Déu del Miracle llamándola "Mareta" ("madrecita") mientras se traslada la imagen de su capilla en el convento a la parroquia. Este martes 19 de abril, día laborable en la región -excepto en Cocentaina- la lluvía caía fina, pero no desanimaba a los devotos.

A los pies del anda, el sacerdote la entregó al presidente de la Pía Unión de la Mare de Déu del Miracle, que son quienes realizan la fiesta. Éste, antes de colocarla en el trono del anda, la mostró a las monjas del Convento que desde hace siglos custodian la imagen. Las andas son una obra de arte portada por veinticuatro hombres, los maseros, mientras se canta «Benvinguda regina del cel» y se sueltan palomas.

Como una más con su ramo de flores, iba la joven alcaldesa socialista, Mireia Estepa, de 29 años, y detrás las Camareras, los Mayordomos, la suplicadora (que a la entrada de la parroquia pedirá a la Virgen que interceda por los vecinos)… Es habitual que el actual obispo de Alcalá, Juan Antonio Reig Pla, natural de la ciudad, acuda a la fiesta aunque este año no pudo ser al coincidir con la Plenaria de los obispos en Madrid.

La Pía Unión de la Virgen del Milagro fomenta esta devoción también desde su web: www.virgendelmilagro.es

Un documento muy especial
El acta notarial del milagro se guardó hasta 1836 en Cocentaina, después apareció en la ciudad de Alcoy en 1960 (la encontró el cronista oficial de Alcoy, Rogelio Sanchis). Circulaba transcrita también en el libro "Historia de la Villa y Condado de Concentaina" [sic] por el R. P. Luis Fullana Mira, O. F. M. (Valencia, 1920). Copiamos el texto completo.

«Anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo vigessimo die vero Jovis intitulato XVIIII. mensis Aprilis dins la Sglesia del Benaventurat Sanct Anthoni questá dins lo Alcacer de Cocentayna constituhit personalment lo venerable Mosen Onofre Zatorre Prevere Bachiller en Arts en presencia del Venerable Mosen Pere Buera, Prevere Vicari temporal de la Sglesia de la dita Vila, Mosen Guaspar Falco Prevere de mes dies, Mosen Guaspar Falco menor, Mosen Ferrando Falco, Mosen Berthomeu Sanxis, Mosen Pere Zatorre, Mosen Ausias Margarit Preberes, Mosen Gines Sanxis, Mosen Joan Ripoll Diaques habitans en la dita Vila, é lo Egregi Senyor D. Guillem Roiz de Corella, Mosen Johan Bosch Cavaller Loctinent de General Procurador de la Vila é Condat de Cocentayna, en Nicolas Roiz de Cascant Donzell Justicia. Mosen Pere Andreu de Pujazons Cavaller, en Alfonso Lleo, en Galceran Sempere. Jurats de la dita Vila, en Johan de Pujazons Mustazaf, Mosen Johan de Calatayu, Mosen Johan Ferris, Mosen Vicent Joan Bosch Cavallers, é gran Multitut de gent axi de la dita Vila com forasters pus de cinchcentes persones entre homens é dones, qui eren venguts a la dita Sglesia per lo gran Miracle que sèra seguit en la fas de la Sacratísima Verge María, qui stá an un retaulet de larch é ample de palm y mig vel quasi, cubert de un drap o vél de fil y seda: dix lo dit reverent Mosen Zatorre ab alta e inteligible veu, primer per el prestat Sacráment sobre la Creu é sobre hun Missal é sobre la dita fas de la dita Sacratíssima Verge María, é sobre los Sancts quatre Evangelis de la sua madreta corporalment tocats, stant agenollat al peu del dit altar: interrogat per lo dit reverent Vicari promet dir veritat, lo modo, é com li era seguit lo dit Miracle, é que diria punct per punct aquell, tota aficció, é machinacio á part possats. Lo qual dix ab alta, é inteligible veu lo dit Miracle en la forma seguent: Senyors, yo en lo present día comptats XVIIII. del mes de Abril any dessus dits á VIIII. hores, aut inde circa celebrant Missa en la present Sglesia de Sanct Antonhi, on oya Misa lo Egregie Senyor Don Guillem Roiz de Corella, et Gostantí Faxardo, ajudávam á dir Missa un fillet de Gaspar Molto, yo celebraba la dita Missa de la Nativitat de la Sacratíssima Verge María, ut infra annum ab comemoracio de una defunta, scilicet per anima de la molt spectable Senyora Dona Francesqua Francesqua Corella et de Moncada quondam Contessa de Cocentayna, havent y asumit lo Cors precios de nostre Redemptor Jesu-Christ en al última post Comunió, que fuit de Conceptione Virginis Mariae, yo miri la dita Imatge de la Sacratissima Verge María, la qual stava la cara cuberta ab hun vél de fil y seda. Viu la cara de la dita Imatge cuberta tota de suor, lavors parim y miri millor que era: é havent acabada la Missa dita, é havensen anat lo dit Senyor Don Guillem, restant yo é lo dit Faxardo é fadrinet quim aydava la dita Missa, yo digui al dit Faxardo no apagueu la lum; é acabim de despular los vestiments sacerdotals, é lavors yo prenguí la dita Imatge, é leví lo vél per millor mirar la dita suor, lo qual vel stava damunt la dita Imatge tot cosit, é rompi lo vél en presencia del dit Faxardo, é ab lo quart dit de la má squerre toqui sobre una gota de suor, qui stava daval lo ull squerre, é la dita gota se scampá á modo del senyal del dit, é resta lo vestigi del dit en la cara de la dita Imatge. E dé fet trametí per lo dit Egregi Senyor Don Guillem Roiz de Corella qui quasi en lo mateix instant sen ere anat, é de fet tornat que fonch li mostri dita Imatge, que veu que dita suor en los labis, en la part esquerra, é la qual se scampá, demostra al dit Egregi restavali una liquor de suor en lo dit, é llavá en la pila de la aygua beneyta. E aximateix viu la dita fás de la dita Imatge esserse molt molt muda, é molt esmortida. E azo dix haber vist á los sobredits, é á tota la gran multitut de gent, qui al dit miracle era venguda, que en la dita Sglesia no cabia, é axi mateix en lo pati del dit Alcacer staba.


Cada año tres niños se visten como el conde, la condesa y el mosén que asistieron al llanto del icono de la Virgen

E havent referit lo dit miracle als sobredits, perlodit Reverent Vicari á tots en general fonch mostrada la dita Imatge é vista aquella. y tots una voce dixeren, que era suor de la fás de la dita Sacratissima Verge María, é que la dita suor, qui staba en la dita fas davall los hulls, staba á modo de sanch molt smortida; pero á major cauthela en lo dit miracle testifiquas los dits molt Egregi Senyor Don Guillem, é lo dit Gostantí Fajardo. E en lo mateix instant lo dit molt Egregi Senyor Don Guillem Roiz de Corella, agenollat al peu del Altar del Benaventurat Sanct Anthoni jura á nostre Senyor Deu, é als seus Sancts quatre Evangelis de la sua madreta corporalment tocats sost virtud del qual promet dir veritat circa lo dit miracle; ques veritat lo que el dit Reverent Mossen Onofre Zatorre Prebere Bacheller en Arts dessus dit en lo que en respecte dell ha dit, é testificat, é que ell horep miracle de la dita suor en la dita fas de la Sacratissima Verge María. E no res menys lo dit Gostanti Fajardo agenollat davant lo dit Altar jura a nostre Senyor Deu, é als seus Sancts quatre Evangelis de aquell de la sua madreta corporalment tocats promes dir veritat circa lo dit miracle si Deus li ajut é los seus Sancts quatre Evangelis, lo cual dis idem del dit Mosen Zatorre. E lo dit Reverent per millor examinar lo dit miracle interroga al dit Fajardo, qui es lo qui tanqua la dita Sglesia? Edix que ell, é que la dita Sglesia sta tanquada communament ab clau, é que ell ni altri per ell no había ubert la dita Sglesia, sino que en arribant lo dit Mossen Onofre Zatorre, per dir la dita Missa ubri la dita Sglesia. E aximateix lo dit Reverent Vicari per millor examinar lo dit miracle feu declavar en torn de la dita Imatge certes polceres, que tenía, é llambroxar lo dit Reverent derrere la cara de la dita Imatge, si per ventura la fusta de la dita Imatge hi havía algunt mel, que noás aquella suór, é llicor a dos Mestres los quals dits Mestres, zoes, lo hu ques diu Mestre Diego de Peralta Orguener, é Mestre Hieronim Prisco Fuster, juraren a nostre Senyor Deu é á los seus Sancts quatre Evangelis de aquells de les sues mans corporalment tocats, interrogats prometeren mirar y examinar les dites posts é polceres qui staven en deredor de la dita Imatge, é aximateix llambroxar a les espatles de la cara de la dita Imatge. éfer relacio si dita suor de la dita cara era, ó procehía de la dita fusta, Los quals desferen dites polseres, é cavaren á les spatles, é miraren, é examinaren be lo dit feyt, é respongueren ab altes veus, que dita suor no procehía de la dita fusta, sino que, segóns está en la cara de la Imatge, era cosa de Miracle. E axi tots los sobredits, qui alli eren, qui era gran multitud miraren ab llums, y á la claror, é que tots una voce ho tenien per hun gran miracle perque la dita suor retiraba a sanch smortida. E aximateix lo dit Reverent Vicari toquá en algunes gotes de la dita fas de la dita Sacratísima Verge María ab primer dit de la madreta, é per quant lo suor staba hun poc exuta, restá hun clotet en la dita gota, zo es, en la part dréta, y en lo seu dit restá de la dita liquor. De les quals coses lo dit Reverent Vicari, Capellans, é los qui alli eren presents, requeriren á mi Luis Johan Alzamora per Auctoritat Apostúlica é Reyal, scrivá del Magnifich Consell de Cocentayna, qui present fuy á les dites coses, ne rebés acte publich. Quod est actum supra. Testimonis foren presents los sobredits, y Mestre Francisco Lleuzina, Mestre en sacra Theología, qui al dit Miracle era vengut.

A XII de Septembre Any MDXX. es una apoqua, que forma Mestre Guillem Besor al Spectable Senyor Compte de Cocentayna Don Rodrigo, de dos Campanes, en la una de les quals está com sequi lo dit Miracle en la Iglesia de Sanct Anthoni».

Quiero recibir Cari Filii News gratuitamente

Quiero suscribirme

Dejar comentario

Please enter your comment!
Please enter your name here